|
 |
Para LEER
|
 |
|
|
|
Estadisticas
|
|
Visitantes activos:
 Usuarios OnLine (12)
 Miembros (0)
 Anonimos (12)
Detalles
Miembros 7543
Visitantes 23685279
Hoy 358
Articulos 5693
Noticias 459
Enlaces 744
Screenshots 341
Downloads 166
Clasificados 735
Comentarios 11921
Foros 82863
Detalles...
|
|
|
|
|
 |
Relato seleccionado del mes de febrero 2007
|
 |
 |
Título: Una melodia per a dos
Autor: Míriam Cendra Sebastián
Edad: 52 años
Ciudad: Barcelona
Idioma: catalán
Seleccionado: Seleccionado del mes de febrero - 2007
|
 |
Relato seleccionado del mes de febrero 2007
  4 Pts : 2 Votos
Cada mes se escogen varios microrelatos que si bien no pueden optar al primer premio y al de finalista, si entran en la publicación que se editará en abril. Este es uno de ellos.
Una melodia per a dos
Feia estona que plovia i, quan vaig arribar, l’espectacle ja havia començat. L’escenari estava dividit en dues meitats idèntiques, on dos ballarins d’esvelta silueta dibuixaven passos de dansa amb el compàs dels seus cossos: primer es replegaven al mig de l’escena on es fonien en un sola figura i després s’allunyaven, cadascun cap a un extrem.
La sincronia dels seus moviments, de tan perfecta com era, em permetia tancar els ulls, escoltar la música i endevinar, sense por d’equivocar-me, quin era, en cada moment, el moviment de les dues siluetes, ara fonent-se, ara separant-se. Semblaven dos amants que es trobaven, clandestinament, per viure un breu idil·li i retornar, després, a la monotonia de la seva quotidianitat.
Aquella dansa em seduïa de tal manera que em transportava a paratges idíl·lics on la natura es manifestava amb una intensitat gairebé violenta per mostrar, amb tota la seva puixança, la impotència dels éssers humans, malgrat el seu l’orgull desmesurat, com si els déus volguessin recordar als homes una lliçó d’humilitat molt repetida, però mai ben apresa.
L’orquestra, amb una percussió intensa i sobtada, em va allunyar dels meus pensaments i va recuperar el seu protagonisme per fer ostentació de la virtuositat dels seus instruments amb una solemne interpretació, a la qual els ballarins van respondre amb la intensificació del ritme dels seus moviments sense abandonar, però, la sincronia de la dansa. Aquest va ser l’instant sublim, efímer i fugaç, en què el públic va sentir un fort batec allà on rauen els sentiments més amagats.
A partir d’aquell instant, la melodia va començar a perdre intensitat alhora que els passos dels ballarins, obedients, van esdevenir més lents.
La tempesta va començar a minvar fins que, tot d’una, va deixar de ploure. Els eixugaparabrises van tornar a la seva posició original, cadascun a un extrem de la finestra frontal, tot esperant una nova pluja per retrobar-se i continuar la seva bella dansa allà on l’havien deixada.
|
|
Publicado: 06 Marzo 2007 24:02
|
|
|
|
|
 |
 |
|
 |
|
|
|
Usuarios registrados pueden publicar comentarios
|
|
|
|
|
|
|
Bienvenido
|
|
|
|
|
Autores en el Recreo
|
|
|
|
|
Relato seleccionado del mes de febrero 2007
